Alcuscus

Projecte Alcuscus

Visibilitzar la normalitat

 

 

 

 

 

 

 

març 2015

D'on neix?

 

El projecte Alcuscus ha nascut a Parets, d'una família d'origen veneçolà i lleonés, amb sa filla catalana, i d'una família d'origen marroquí, amb les dues filles catalanes . Era el mes de setembre de 2014. El projecte pedagògic de l'escola de les filles, el CEIP Vila Parietes, acull el projecte.

 

Les dues famílies involucren a amics, músics de primera categoria, a cuiners, a antropòlegs, a audiovisualistes, escriptors, pagesos de Km0... entitats locals i comarcals...

 

Visibilitzar la normalitat

 

Alcuscus és una iniciativa sorgida de la quotidianitat i des de la relació de normalitat entre famílies, professionals i amb la societat. Té la vocació de ser d’utilitat als conciutadans de Parets, de la comarca, del país.

 

Treballem a partir d’allò que ens és habitual a les nostres cultures, amb l’actitud d’aprendre mútuament mentre compartim. Unes “bones pràctiques” quotidianes, ciutadanes, compromeses.

 

L'equip humà del projecte

 

El grup som:

 

• Enric Miró i Cuberes, mestre, antropòleg i músic, formador d’educadors. Promotor del projecte. Nascut a Veneçuela i resident a Parets.

 

• Abdelaziz Elbarrak, músic i paleta. Toca el guembri, el bendir, les càrcabes i canta. És nascut al Marroc i resident a Parets. 

​

• Muna Ahmed, mestressa de casa i operària. Canta i percussions tradicionals. Resident a Parets.

​

• Jaime del Blanco, músic, professor d’institut, etno-investigador. Toca el violí, el rabec i canta. Membre de Cordes del Món. Resident a Montmeló

​

• Toni Valdivia, professor i músic. Toca el guitarró, l'ukelele, canta i percussió. Resident a Terrassa

​

• Raduan Zahir, músic i educador social, de cultura amaziga de Marroc. Toca el lotar, la guitarra elèctrica, canta i percussions tradicionals. Resident a Rubí

 

• Pablo Serrano, contrabaix, veus i percussió. Estudiant de musicologia, UB. Resident a Mollet

 

• Mª José González, arquitecte tecnic, canta i percussions lleoneses. Resident a Barcelona

 

• Eva Moro, administrativa, canta. De Lleó, resident a Mollet.

​

• Guillem Argemí, percussionista, resident a Mollet.

​

• Gabriel Apolo Abreu, chelista, cuatrista i baixista de Maracay

 

* Centre d'Estudis Musicals Maria Grever.

* Estudis Dalton, de Parets.

* Museu Etnològic de Barcelona

* Jordi Orobitg Produccions, enregistraments audiovisuals. Professor d’antropologia de la imatge, Universitat de Barcelona.

* Associació Albentistate

* Associació Faceira

​

• IMPORTANT: El desenvolupament del projecte promou la incorporació d'alumnes d'escola i institut, adults de diverses professions i també especialistes, botiguers... de Parets, de ...

​

​Objectius:  intervenció social, ser d'utilitat pública, fer visible la normalitat entre cultures, mitjançant la :

​

- Divulgació del patrimoni cultural català

- Divulgació del patrimoni de la cultura amaziga i de la d'origen àrab del Marroc

- Divulgació del patrimoni cultural lleonés i d'altres cultures ibèriques

- Divulgació del patrimoni cultural caribeny

​

• interrelacionar persones  i les seves cultures. Interrelacionar entitats  i institucions per aconseguir sinergies socials, col·laboració i difusió pel projecte, per rendibilitzar l'esforç, amb la voluntat de compartir.

 

• dinamitzar els conciutadans de Parets i de ... mirant d'incidir, de motivar, de promoure, de suggerir, de sumar.

 

• desenvolupar una metodologia social, de participació amb implicació lúdica: treballar compartint petites coses.  en allò personal i en grup: que l’experimentació porti a la reflexió.

 

• desenvolupar accions de proximitat i entenedores: des de la quotidianitat, prenent consciència del bagatge que tenim personalment i el qual podem compartir, fugint d'espectacularitats enlluernadores però poc eficaces a casa.

 

• ... accions significatives, globalitzadores i integradores per que l’experimentació estigui sempre vinculada a la realitat personal i que tingui present els vessants afectiu, cognitiu, motriu i cultural.   

 

• que el procés sigui el més important, més enllà dels resultats immediats. Qualsevol de les activitat ha de ser una forma d’iniciació, l’inici d’un camí compartit.

 

• dur a terme accions interdisciplinars, tal com són les accions humanes quotidianes. En els jocs, en la música, en l'artesania, en la gastronomia... hi ha creences, gènere, economia, ecologia i sostenibilitat, grups d'edat, ritual, creativitat, usos dels temps i de l'espai, implicació corporal... de forma dinàmica, com la societat, canviant, flexible, permeable, integradora.

​

La llengua vehicular del projecte és el català, fet que no treu que hi siguin presents l'àrab marroquí, l'amazigh, el castellà i el lleonés. Amb normalitat i des d’una quotidianitat lúdica.

 

 

Objectius personals:

 

• divertir-nos i fer divertir; que el projecte sigui una vivència lúdica compartida, per trencar la incomunicació

 

• creixement personal, mitjançant els diversos aprenentatges quotidians compartits, ja siguin  artístics, intel·lectuals, d’actituds, d’habilitats, de capacitats socials

​Objectius artístics:

 

A més dels primers objectius, mirem d’assolir fites creatives i artístiques com una forma de comunicació social.

 

• crear un producte musical de caire intercultural, d’arrel tradicional, cantable i ballable, on es mesclen elements catalans (Principat, Balears i País Valecià) i marroquins (cultura gnawa[9], amaziga i àrab), de Lleó, Vneçuela, altres cultures de la península ibèrica i de ...

 

• crear un producte multidisciplinar que inclou música, llengua, motricitat, gastronomia i plàstica. Una proposta de participació ciutadana aplicable a tots els contextos de vida quotidiana: escoles, setmanes culturals, iniciatives socials, festes majors i de barri, botigues al carrer... amb un format de taller d’aprenentatge-concert-xerrada-col·loqui-intercanvi-empreneduria...

​

[9] Música mística i de rituals de salut, individual i col·lectiva. Rituals, ritmes, melodies, llengües i corporalitat que són fusió de creences autòctones amazigues i de les creences arribaves al Magreb amb l'Islam i amb l’esclavatge des de l’Àfrica negra, a partir del segle XVII.

​

Factors principals que orienten el projecte : relacions humanes de confiança que permeten establir relacions entre elements, amb una mirada i implicació crítica.

 

El projecte es basa en el patrimoni musical. Està en sintonia amb les iniciatives institucionals i privades de promoció de la cultura tradicional i popular com element de construcció social harmònica, basat en el reconeixement del bagatge cultural dels individus i del seu entorn proper.

 

• practicar la música tradicional, que implica sempre fer-ho en companyia. Música que és indissoluble dels altres elements culturals: llengua, creences, us de l’espai, gènere, economia, gastronomia...

​

• implicació per conèixer la Catalunya quotidiana per conèixer millor les cultures amazigh i àrab de Marroc... les cultures ibèriques, en un marc de relacions normalitzat per les nostres filles i fills i la resta de la família, amics, societat.

​

• la generositat de les persones i entitats que participen en el projecte.

 

• les experiències de Cultura Viva dutes a terme des del 2010:

  • al projecte pedagògic del CEIP Vila Parietes

  • la col·laboració amb el Centre d’Estudis Musicals Maria Grever

  • les activitats culturals desenvolupades a la masia de Can Vila de Gallecs des del 2011, i amb el Consorci i amb l'Associació de veïns de  Gallecs  des  del 2012

  • "Patrimoni viu": Ens basem en la música, que és un factor d'acció social integradora

​

El per què del nom  Alcuscus

 

És una paraula que té actualitat. Més enllà d'una raó publicitària, té una carga conceptual interessant, que lliga amb els pressupostos del projecte:

 

• el blat, base del cuscús, es conrea a Mesopotàmia, fa 6.000 anys. Ara  el cuscús es pot comprar al Caprabo o Mercadona.

​

• la tècnica gastronòmica és una suma de Mesopotàmia i del Magreb, amb panses de Turquia i espècies de la Índia, de forma compensada i nutritiva.

​

• el plat anomenat cuscús l’elaboren les dones, element bàsic de cohesió social; és objecte de ritual social, a la cuina i a casa. Es menja en família, en grup, entre amics, com antigament es feia amb la paella al País Valencià o el ranxo de Carnaval a Catalunya.

 

• incorpora i combina diversos productes que li donen la personalitat de cada cuiner/a, de cada família, de cada regió.

 

• té uns costos econòmics molt raonables i una alta rendibilitat gastronòmica, alimentària i social. Allò que avui se’n diu sostenible.

 

• es cou poc a poc, a foc lent, al vapor, de forma saludable, i mentre cou s’expliquen coses de família, contes, es canta...

 

Uns primers resultats

desembre 2014 a febrer 2015

 

Després d’aquest mesos de relació, i de la recent realització del primer videoclip, podem exposar petits-grans assolimemts:

 

• relacions de confiança. Constatem la creació d'un primer marc de relacions de confiança entre els individus del grup, i d'aquí a l'entorn social quotidià.

 

• valoració del patrimoni. Les primeres activitats personals varen rebre un reconeixement en el fet l’enregistrament musical professional als Estudis Dalton (desembre 2014, juny 2015 i maig 2016), i la realització dels videoclips.

 

• per a cantar en públic, hem recreat un repertori musical tradicional de les famílies, tan català com marroquí i lleonés, i del Carib, un repertori ajustat a allò que tenim a casa i que volem compartir.

 

• normalització lingüística entre els membres i en societat.

 

• recuperació de material. El Museu Etnològic de Barcelona ha col·laborat en la reparació d'un gembri del CEM Maria Grever i la reproducció d'un pandero quadrat del segle XVIX per a us social obert. Hem portat de Marroc instruments de percussió tradicional i materials naturals per a tallers de plàstica. El Consulat General de Veneçuela a Barcelona s'ha ofert a portar materials etnogràfics des de Veneçuela per a ús divulgatiu (a partir de l'exposició Catalans a l'Orinoco).

 

Entitats col·laboradores

 

Des d’un començament la iniciativa ha comptat amb el recolzament de persones i entitats que des de fa temps treballen en aquest mateix objectiu de promoure bones pràctiques socials.  Fins aquest moment les entitats són:

 

Museu Etnològic de Barcelona

Ajuntament de Parets

Centre d’Estudis Musicals Maria Grever

Estudis Dalton

Celler Serralada de Marina (Martorelles)

Masia Can Vila (Gallecs)

Ceràmiques Ferret

Pastisseria Calvo

Mel i Llimona

Consorci de Gallecs